FRARES, PUTES I POLÍTICS
Les nostres autoritats, vetllant com sempre per la moralitat ciutadana, ara volen no sols multar la prostitució, sinó també els clients que, fluixos de molles, s’apropen a les mans, la boca i el sexe acollidor de les reines de les rotondes. Temptadora i temptat. I jo afegiria (i algun jutge també) que cal tenir en compte també els proxenetes. Les tres potes que sostenen l’entramat. Voldria extrapolar aquest raonament a la política i les seves corrupteles. Endavant!
Hi ha un refrany que diu, “o tots frares o tots canonges” predicant la igualtat. Si ho volem aplicar a la política d’avui, s’hauria de canviar i passar al domini de les meuques. En efecte, en la cadena de prostitució (o de pecat, com diuen ells), es veuen claríssimament les tres etapes: qui tempta, qui peca, i qui se’n beneficia. En el cas del refrany, donat que els protagonistes fan referència a temes del més enllà de difícil comprovació, només se’n parla (i molt poc quan es tracta dels propis eclesiàstics), dels dos primers. I encara, ja que la incitació al pecat també la atribueixen a algú del més enllà. I a la terra, la nostra, la cosa no funciona així.
Els polítics, en les seves lluites partidistes, i amb un afany suïcida que els honora, es tiren els plats, vull dir les acusacions de corrupció, pel cap. Però de manera subtil (és un dir), fan com l’Església i només parlen del que pringa al mig del procés. No es parla mai dels corruptors, i menys encara dels beneficiaris. I així no es resoldrà mai el problema. Posem exemples: Algú pensa que era només Ferrovial l’empresa compulsivament melòmana en el cas del Palau? es pot pensar que tot el diner se’l va quedar en Millet i companyia?; on són els “corruptors” que untaven esperant,i rebent o no, favors? on són els “proxenetes” que esperaven al final del dia rebre una part substanciosa de la recaptació? Aquí potser cal fer un aclariment: no tot ha de ser (Ai, malpensat lector!) abocat directament a les arques dels partits polítics, però sí als organismes, associacions i altres instruments de manteniment i increment del clientelisme. “No t’amoïnis, tu dóna una ajuda filantròpica a aquesta associació que va curta de diners, i jo ja me’n recordaré quan parlem de requalificacions…”.
En el cas de València, el mateix: es parla del Bigotes, (corruptor, en nom d’altres, o sigui aconseguidor com presumptament podria ser l’Urdangarin), però no dels que estaven darrere oferint diners, o si se’n parla, no se’ls castiga. Quan una constructora accepta inflar la factura per després revertir-ho on li diguin, és també corruptora. I qui ho rep, el proxeneta, es tan mereixedor de càstig com les altres dues fases del procés. I d’aquest sí que no se’n parla mai!, malgrat ser la seva necessitat cada cop més gran de finançament un dels orígens del problema.
Només mitjançant una política austera, que no necessiti cada cop més diners per escampar la seva demagògia; només castigant judicialment els tres protagonistes d’aquesta tragicomèdia, ens en sortirem en el objectiu avui utòpic d’assolir una política neta, participativa i enfocada al benefici comú.
Amén.
Jo crec amics Ricart i Manel que el tema de la prostitució el Toni només l’utilitza com a metàfora del que està succeint a la política. Fitxeu-vos amb el títol de l’escrit “Frares, Putes i Polítics” i entendreu que les “meuques” sòn les més innocents de tot l’entramat. Per això, l’autor les situa al mig del títol entre els que prediquen una falsa moralitat -els frares- i els que realment la posen en pràctica: els polítics. Perquè la inmoralitat d’aquest món no rau en les pobres criatures de les rotondes a les carreteres. La inmoralitat hem de cercar-la en els llocs propers al poder: l’econòmic, el polític i l’eclessial. Una vegada aclarit el tema us deixo una pregunta que se’m passa pel cap cada vegada que les veig al peu de carretera amb una solitud paorosa plogui, nevi o faci una calorada insuportable. Quina història amaguen aquestes criatures per prostituïrse…? Sovint em dono la resposta de que potser no voldrien exhibir el seu cos de no existir abans els “frares” i els “polítics” que les reprimeixen. Les meuques tan sols representen, al meu parer, les corrupteles que permeten als altres protagonistes de la metàfora viure encimbellats en la glòria efímera del poder i dels diners.
Gonçal.
Estic d’acord que acabats els beneficis acabat l’interès. Les xarxes de prostitució són una lacra.
M’agradat la idea de que els represor són persones reprimidas.
Sota la faràndula d’ autoproclamaes lleis de civisme es pretèn acabar amb la prostitució de carrer, no amb les xarses de proxenetes o en l’ escalvatge sexual, sino amb la prostitució visibilitzada als carrers. Diuen que no fa goig i en algunes ocasiones és motu d’ accicdent quan les meuques es posen a peu de carretera. I quina gran estratègia ha pensat el sistema repressiu? Doncs multar als potencials clients que s’ hi apropin. Doncs bé resulta que els textes de normativisme municipal un cop més fan una lectura molt caciquista del marc legal constitucional i decideixen pel seu compta com eliminar un fenòmen per la via de la multa directa. Aquesta normativa neix amb l’ estigma delfracàs més rotund. Supera de molt bon troç la legislació antiprostitució als USA on per intervenir judicialment a una prostituta ha de ser en el jut moment de passar al servei sexual amb tota l’ evidencia posant un poli com esquè. El problema de sancionar als clients es que amb els ulls de vidre dels polis que facin aquesta “avaluació” ficaran en el mateix sac al vei que saluda a la treballadora sexual per trobàrse-la sovint que al client que va a buscar-la de veritat. Els capullos del sistema repressiu (un capull es un estat encara per desenvolupar d’ una flor esplendorosa) ignoren que vivim en el temps de la telefonia mòbil i que el client habitual de serveis sexuals de dones que s’ ofereixen a qui els hi pagui trobarà altre manera de fer els seus contactes sense ser espiat pel poli amb prismàtics col.locat a cada zona i rotonda on les noies no pudoroses exhibeixen les seves corves rotundes i prou insinuatives com per que no hagi cap dubta de que estan a l`’ abast de ser tocades i penetrades per qui pagui el preu convingut. Però ¿Qué passa amb la llibertat de comun icació, amb la de relació, amb la del tracte verbal? No son elements protegits constitucionalment. ¡Escolti que jo unicament estic parlant amb la senyoreta! dirà qui s’ hagi apropat a saludar a una lumi davant l’ interrogatori sever del pasma. El pasma, educat professionalment per desconfiar de tothom i de tot veurà a qualsevol que passi a peu a menys de dos metros de distancia d’ una professional del sexe a un client amb tota seguretat. Amb la nova normativa ens volen robotitzats, desentimentalitzats, dessensorialitzats. Ünicament som acceptables com maquinaries corporals utils per ser emprades en les industries de la sobreexplotació i com consumidors de porqueries a dojo. Com subjectes de plaer som negats. I es que el plaer a l’ igual que l’ humor son els principals enemics d’ aquest sistema de mercaderies i d’ alienacions. El pitjor per l’ estat del capital no son les manis ,ni les vagues ni tan sols les grans concentracions assemblearies, son les decissión de plaer i de felicitat que cada un de nosaltres ens prenguem pel nostre compta. Saber disfrutar de la vida i saber-ho fer acompanyats és quelcom que no toleren les claques del poder plenes d`estrenyits i de reprimits. (un represor només ho pot ser psicologicament després de ser un gran reprimit). Podriem proposar a partir d’ ara com boicot a aquesta normativa caciquista, grollera, anticonstitucional i del tot ineficaç (la prostitució no sols continuarà sinó que aumentarà prodigiosament els propers anys) tenir per criteri parlar amb les putes de carrer en la seva condició de ciutadanes i fer converses el mes llargues possibles i d’ una manera ostentosa, fent-li’s costat davat d¡ aquest nou greuge d’ un sistema protototali.tari. Això potser ens podria expedientat i declarar-nos clients d’ elles sense ser-ho. Com qie no es demostraria la condició de clientelisme només de co nversadors o una de dos o seriem exculpats i la llei acabaria per fer figa o se’ ns declararia igualment culpables perque una conversa amb una prosti seria considerara un d’ aquests delictes majors que el sistema s’ inventa de quan en quan en lloc d’ arranjar els problemes mes importants de les ciutats, entre altres la continuitat dels negligents en els càrrecs del poder.