CATECISME

CATECISME                                                                                                                                                              (versión en castellano)

Darrerament s’ha parlat molt de l’Església i els seus privilegis. Per descomptat, un d’ells és el de no pagar certs impostos. Se n’ha parlat molt, i la meva posició és que tothom hauria de pagar-los: des de l’Església als partits, les oenegés i tot quisqui. Són part de la gestió de la societat i haurien d’entrar en els seus càlculs de viabilitat.

Però avui voldria reflexionar sobre un altre punt, menys analitzat avui, que va ser cavall de batalla (perduda) durant la II República. La tasca d’adoctrinament que realitza l’Església. Adoctrinament que no només nodreix el nombre de fidels, sinó també les files de les postures polítiques més arcaiques i retrògrades, aportant cohesió i fidelitat. Quina seria la correlació estadística entre els votants del PP, de CiU i d’altres opcions de dretes, amb els seus respectius col·legis d’infància i adolescència? No és l’únic factor, però sí un d’important. Aquesta tasca és impagable (encara que li paguin bé) per als polítics d’aquestes opcions. És per això que la República va intentar, sense èxit, treure’ls-hi aquest privilegi.

Tenia raó el govern al publicar la Llei de Confessions i Congregacions Religioses de 17.5.1933?

Potser sigui curiós, no científic però sí molt il·lustratiu, veure la següent cita del  Catecismo Ripalda (Nueva edición enriquecida con varios apéndices. 14ª edición, 1927):

¿Qué clase de pecado es el liberalismo?
-Un pecado gravísimo contra la fe.
-¿Por qué?
-Porque consiste en una colección de herejías condenadas por la Iglesia.
-¿Es pecado para un católico leer un periódico liberal?
-Puede leer las cotizaciones de Bolsa.
¿Qué clase de pecado comete el que vota a un candidato liberal?
-Generalmente pecado mortal.

 No és l’estil d’ara. D’acord. Però, i el fons?