ELS SAVIS AL PODER
Pel que sembla, el Govern vol confiar la gestió de les universitats publiques a un consell de savis. En la línia política de bipartidisme i clientelisme que ha regit el nostre petit país durant dècades, es reforça la idea de qui no en té gens d’aquesta és el ciutadà; que només quatre capgrossos són els que tenen el desllorigador dels greus problemes que el nostre mal cap els obliga ara a esforçar-se a solucionar.
Del papa Jordi als oncles Pascual i Josep, fins a l’actual cosí ben plantat, l’Artur, sorgits tots ells d’aparells tancats i corporativistes i no d’un sentiment popular, ha prevalgut l’elitisme d’un petit cercle d’iniciats, ja siguin barons, pinyols o famílies. Davant aquest plantejament, em sorgeixen tres preguntes:
1.- Qui dóna el certificat de saviesa?
2.- L’esquer de pertànyer a un reputat consell pot domesticar possibles dissidències?
3.- Si el candidat a Secretari d’Universitats hagués estat escollit per un consell de savis independents (o sigui no contractats per un govern o un partit), ocuparia el senyor Castellà aquest càrrec?
Article relacionat: SUSPENS ALS MILLORS
Està clar que el sistema actual, amb el sistema de partits vigents és un desastre.