14 D’ABRIL Monarca o President
De nou, un aniversari més sense cap canvi aparent. Sí, d’acord, cada cop més banderes republicanes a les manifestacions. Però res més.
Aquí teniu un enllaç a la presentació del
Manifest dels Intel·lectuals per la III República
I segueix l’article que ja vaig posar l’any passat:
Pensant en com fer una reflexió-homenatge a la II República espanyola amb ocasió del 14 d’abril, i tenint en compte el gran nombre d’actes, articles i manifestos que espero es facin, em proposo fer, modestament, una comparació entre el paper del nostre rei de cada dia, i la figura del president republicà, a la llum de les constitucions respectives, en articulat que he resumit a la taula adjunta.
Evidentment, en la vida privada de cadascú trobaríem també diferències entre els elefants i les consultores i el capteniment de, per exemple, Alcalá Zamora o Azaña. Tampoc tinc dades del cost de cadascuna de les estructures. Eren altres temps. Però aquesta és una altra història. Avui, m’agradaria remarcar algunes de les diferències constitucionals, que posen en evidència, no només a la Monarquia, sinó també a la pròpia Constitució de 1978.
Origen: Si un és per sang, el que no garanteix d’entrada cap mena de capacitat, l’altre ho és per elecció democràtica (Articles 57 (1978) i 68 (1931) .
Contrapunt al Govern: Quan el govern no rutlla, o s’aparta dels principis que portaren a la gent a votar-lo donant-li el poder, una de les sortides és convocar noves eleccions. En això ambdós tindrien poder, encara que si a la II República es va exercir, no sembla que l’actual monarca estigui a l’aguait de la situació (quadre de Funcions Respectives).
Contrapunt al Parlament: El mateix es podria dir d’equilibri al Parlament, si un pot dissoldre’l i convocar eleccions, l’altre pot també, amb els condicionants dictats per llei, destituir el President,
Possibilitat de rectificació: Queda clar que a la República, el President només dura 6 anys, i no pot reenganxar-se. Fins i tot pot ser destituït a iniciativa del Parlament (art. 82 (1931)). A la Monarquia, ni parlar-ne.
Responsabilitat: Mentre que el Rei és inviolable i no subjecte a responsabilitat, el President seria criminalment responsable de la infracció de les obligacions constitucionals (art. 56.3 (1978) i 85 (1931).
En fi, en moments convulsos com els actuals, on cal molta agilitat per adaptar-se als creixents reptes socials, econòmics i polítics, és absolutament necessari el debat sobre quina de les dues opcions és millor. Espero haver-ho modestament facilitat.
A continuació, ofereixo unes taules-resum. Qui tingui interès en profunditzar més, pot anar als enllaços d’aquest mateix bloc (TEXTOS LEGALS).
|
CONSTITUCIÓ 1931 |
CONSTITUCIÓ 1978 |
||
| Article 1 | Espanya és una república democràtica de treballadors de tota mena, que s’organitza en règim de Llibertat i Justícia | Article 1 | Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret, que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic, la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític |
| Article 67 | El President de la República és el Cap de l’Estat i personifica la nació | Article 56.1 | El Rei és el Cap de l’Estat, símbol d’unitat i permanència, arbitra i ordena el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l’Estat… |
| Article 68 | El President serà elegit conjuntament per les Corts i un nombre de compromissaris igual al de parlamentaris | Art. 57 | La Corona d’Espanya és hereditària en els successors de S.M. Don Juan Carlos I de Borbó, legítim hereter de la dinastia històrica… |
| Art. 85 | El President és criminalment responsable de la infracció delictiva de les seves obligacions constitucionals | Article 56.3 | La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre referendats (A.64) pel President del Govern i els ministres competents… Dels actes del rei en seran responsables els referendants. |
| Art. 71 | El mandat del President serà de sis anys.El President no podrà ser reelegit fins transcorreguts sis anys del termini del seu anterior mandat | ||
| Art. 74 | Si la Presidència quedés vacant, assumirà el lloc el President del Parlament, i seran convocades eleccions en un termini improrrogable de 8 dies, a realitzar en els 30 dies següents | Art. 59 | Si el Rei esdevingués inhabilitat per a l’exercici de la seva autoritat, i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts, exercirà immediatament la Regència el Príncep hereter. |
| Art. 82 | El President podrà ser destituït abans de que expiri el seu mandat a iniciativa del Parlament… Si la proposta no fos aprovada, es dissoldria aquest. | ||
| FUNCIONS RESPECTIVES | |
|
PRESIDENT REPÚBLICA (Constitució 1931 Art. 75-81) |
REI (Constitució 1978 – Art. 62-63) |
| Promulgar les lleis sancionades pel Congrés, podent demanar que se sotmetin a nova deliberació | Sancionar i promulgar les lleis |
| Autoritzar els decrets… podent sotmetre’ls a les Corts si creu que s’oposen a alguna llei vigent | Expedir els decrets del Consell de Ministres |
| Convocar les Corts sempre que ho consideri oportú.Dissoldre les Corts, només 2 cops durant el seu mandat | Convocar i dissoldre les Corts |
| Convocar eleccions | |
| Convocar referèndums previstos a Constitució | |
| Nombrar i separar lliurement el Cap del Govern i, a proposta d’aquest, els ministres. Ho farà necessàriament, si les Corts els neguen la confiança | Proposar, nombrar i finalitzar funcions Pres. Govern |
| Nombrar i separar membres Govern, a instàncies President | |
| Comandament suprem de les Forces Armades | |
| Exercir el dret de gràcia segons la llei | |
| Declarar la guerra (segons N.U.) i signar la pau | Declarar la guerra i acordar la pau |
| Negociar i ratificar Tractats Internacionals | Manifestar l’acord de l’Estat a Tractats Internacionals |
Sembla clar que la nostra nova forma d’Estat ha de ser República, per moltes raons però especialment per la manca de representativitat popular de la monarquia i per raons de justicia social doncs els costos de manteniment de la Casa Reial esdevenen una injusticia davant de les necessitats de tants milions de persones. Això també hauria de ser vàlid per altres Monarquies tant occidentals com orientals.
Com bé sabem hi ha coses que es fan esperar … el fet important és no oblidar-les i perseverar per un dia aconseguir-les. Sempre són molt necessaris els corredors de fons.
Al respecte, una ressenya interessant per un llibre a les portes de Sant Jordi:
http://www.xavierfebres.com/2013/01/ja-ha-sortit-publicat-el-meu-llibre-els.html
Interessant! Bon resumen. La meva mentalitat un tant cartesiana fa que no acabi d’entendre la igualdad de tots, primer punt, amb els privilegis reials, imputació, seguiment de comptes… Amb la gent: professionals i experts, i hores que hi han dedicat està clar que no és un descuit. Així doncs és una constitució trampa en si mateixa. No sé perquè diuen que el rei jura la constitució. Crec que és a nosaltres que ens la fan jurar cada dia.
Molt pedagògic, gràcies pel treball.
En linia amb el comentari del Manel, per mi, en una constitució com déu mana, li sobren els artticles 1, 56, 57 i 59 que has escrit en la columna del 1978 (i tots els referits a la monarquia) I recordem que el rei va jurar ser fidel als principis generals del movimiento i va jurar també la constitució. És que són el mateix, pregunto.