LA CONSTITUCIÓ DEL CORRÓ
L’article 159.1. de la Constitució diu: “El Tribunal Constitucional es composa de 12 membres nombrats pel Rei; entre ells, quatre a proposta del Congrés per majoria de tres cinquens dels seus membres; quatre a proposta del Senat, amb idèntica majoria; dos a proposta del Govern, y dos a proposta del Consell General del Poder Judicial”
No veig enlloc que digui que obligatòriament les propostes hagin de ser fetes d’algun dels dos partits que han lligat el ser vitalíciament majoritaris amb una llei electoral que, encara que vella, manté fresca la seva injustícia. Aquests dies, doncs, s’ha reblat el clau del corró bipartidista, amb menyspreu envers les altres formacions i, encara més, envers el mandat popular que, en teoria, ostenten. Quan convé es barallen (poli bo, poli dolent), quan convé conflueixen per mantenir el bipartidisme populista.
Acaben d’assolir un acord en pocs dies, en un ambient que si per una banda era de parèntesi de vacances, per l’altra era netament preelectoral. Acord on tots (menys Rubalcaba, un altre dels objectius, per altra banda) guanyen. El PSOE amb la seva anhelada imatge d’estadista amb resposta ràpida a qualsevol demanda exterior; el PP, rentant en un dia tot el femer de negativisme abocat durant anys al Congrés.
Tinc la impressió que amb la Constitució ha passat com el que “tuneja” el seu cotxe, però no li arregla el seu motor. Una altra imatge seria la d’una competició (poseu-hi l’esport que vulgueu, encara que potser el més adient seria el wrestling més histriònic) en la que s’ha canviat una regla (per exemple, limitar l’aigua en els intervals), però en la que, alhora, l’àrbitre està llegint el diari en un racó, mentre al ring, i també al públic, la gent s’està cascant de manera antireglamentària.
És un sarcasme que s’assoleixi un acord de modificació constitucional en pocs dies, i en anys no s’hagi aconseguit la renovació estatutària del tribunal que ha de ser-ne referència. Una mostra més del menyspreu dels dos grans partits per una veritable democràcia on la Constitució fos una referència aglutinant i no un instrument més per a la seva demagògia populista.
