LA MEMÒRIA DELS MILLORS
(Carta publicada a l’ARA del 23.09.2011)
És curiosa la coincidència a l’ARA del 21 de setembre, on els reportatges sobre la malaltia d’Alzheimer es troben amb l’article del professor Borja de Riquer sobre les polítiques de la memòria. En ell diu: “Em temo que a Catalunya, amb el nou Govern, de memòria n’hi haurà ben poca, es posarà en qüestió la veritat i de justícia més val no parlar-ne”. D’acord.
I jo em pregunto: “Necessiten memòria els millors?”. Perquè, clar, una de les finalitats de la memòria és evitar caure en els errors del passat. Però si els millors no s’equivoquen, per què els cal la memòria? Ironies a part, jo respondria que per evitar caure de nou en el domini dels “salvadors de la pàtria”, dels “enviats per Déu” i altres plagues així.
És significatiu que la responsable de la Memòria Històrica sigui algú que ni tan sols recorda el seu currículum universitari. Malgrat això, se segueix intentant aigualir al màxim el contingut de veritat i justícia que el record de les atzagaiades de governs pretèrits implica. I jo em continuo plantejant: I si un cop hagin esmorteït la capacitat de rememorar i valorar, ens adonem que “els millors” no eren els millors, sinó simplement gent de carn i ossos, amb les seves virtuts i els seus defectes, que no podrem corregir donada la manca de memòria?
