1er. D’ABRIL – Paral·lelismes
Tal dia com avui, es va acabar la guerra civil, amb un lacònic missatge del quarter general de Franco. Culminava així el procés que ja havia predit el President de la República, don Manuel Azaña: “Mi temor más fuerte no es que la República se hunda, sino que se envilezca…. ¿Estoy obligado a acomodarme con la zafiedad, con la politiquería, con las ruines intenciones de las gentes que conciben el presente y el porvenir de España según les dicta el interés personal y la preparación de caciques o la ambición de serlo?”
Després seguiren quasi quatre dècades negres. Però avui es poden trobar encara paral·lelismes amb la situació actual creada per una majoria parlamentària arrogant i prepotent, l’objectiu principal de la qual sembla donar la raó, una vegada més, a don Manuel.
En efecte, la guerra que es va iniciar amb el cop d’estat de Franco, va ser la primera que va aplicar tàctiques que abans només s’havien concebut a les lluites colonials. Es tractava de massacrar els civils. S’atacaven més les ciutats que les trinxeres, pensant que així, al saber que els seus pares, esposa o fills estaven en perill, els soldats es desmoralitzarien. Es va tractar amb un menyspreu absolut al poble, provant noves tàctiques de terror (Guernika) i repressió (Badajoz). Tot en benefici de l’ascensió al poder, i la afermança en ell, de la dreta més infame. I seguí després de la guerra, amb l’eliminació física o social (més de 100.000 morts) dels anomenats “rojos”, una veritable neteja ètnica.
Avui en dia, el menyspreu se centra en les retallades indiscriminades (també a Catalunya), en el menyspreu dels malalts de la sanitat pública, dels dependents sense ajut, dels estudiants, dels treballadors i els autònoms. Es tracta de generar el terror entre les classes mitges i baixes, per tal que assisteixin immòbils a la festa dels totpoderosos, assistits pels seus servidors als parlaments. Seguim doncs amb una cita adaptada. Avui, el “parte” que es podria divulgar seria: “En el día de hoy, despedido y desahuciado el pueblo español, han alcanzado los bancos nacionales sus deseados objetivos dominadores. La útil crisis ha terminado. El Presidente: Mariano Rajoy. 1 de abril del 2014, 75 aniversario del día de la Victoria”. Malauradament, també es podria fer en català.
Com va dir fa uns dies en Joé Sacristán, el que està passant ara és la derrota total de la classe treballadora, amb l’esquerra muda, desapareguda, no sols a Espanya. I com tothom sap, aquesta guerra l’han guanyat els de sempre.
Per altra banda, la fotografia dels afusellaments m’ha commocionat. És brutal. Amb els nens a primera fila veient l’espectacle i una fila de presoners esperant el seu torn. Impressionant!