A QUÈ JUGUEM?
(Carta publicada a El Periódico de Catalunya, el 13.1.2014)
Comença el partit. De quin esport es tracta? Quina lliga es juga? Incomprensiblement, s’ha començat a córrer, a empaitar una pilota, sense haver establert un reglament.
Realment costa d’entendre que s’hagi oficialitzat la data i el text de les preguntes, sense haver estat capaços d’institucionalitzar aquella llei de consultes que quedà aparcada quan es convocaren eleccions. Sí, el camí més segur per esguerrar un projecte és fer-lo amb presses i sense rigor (algun dia caldrà parlar de la carta).
El partit segueix: guitzes, joc brut, el públic exaltat, i alguns tècnics fent càlculs sobre quants punts es necessiten per guanyar. Però guanyar què? Quin campionat és aquest?
No patiu. Un cop el Parlament, un dia o altre, hagi aprovat l’esmentada llei (atenció de “consultes no referendatàries”!), quedarà clar que es tractava d’un partit amistós (és un dir). A l’article VI de l’esborrany que no sembla que s’intenti canviar, dirà que el resultat “no és vinculant”. Tothom esgotat, els jugadors suats i esbufegant, però els entrenadors s’hauran mantingut a la banqueta uns quants mesos més.
Si volem ser lliures de veritat, no ens podem permetre tanta frivolitat, tanta ocultació, tanta demagògia, tanta apel•lació a la voluntat popular quan es tracta només d’una petició d’opinió.
Arribarà la data de la consulta i no se celebrarà perquè no hi ha el permís de Madrit. Seguidament s’anunciarà la convocatòria d’eleccions plebiscitàries (que s’han cregut!), que guanyaran els partits independentistes o d’estat propi i s’assentaran les bases per crear les estructures d’estat per estar preparats pel 2020, 2030 o 2050 (com les olimpíades del Pirineu que es faran quan estiguem preparats). I mentre, seguiran vivint del “cuentu” i fent les brutals retallades a les quals ens tenen acostumats. Ep!, i no vull parlar de l’altra bàndol, que fan el mateix però amb una altra bandera.