I ARRIBÀ L’ATUR -cita
Però quan va aparèixer l’atur, i la pobresa portava fins i tot a la pèrdua de l’habitatge, varen començar a demanar ajuda. Així, mica en mica, el poble, que era amo d’ell mateix i del país, es va anar dividint i en lloc del poder comú, cadascú va buscar-se una servitud personal.
Salusti Epistole a Cesare, (87-35 a. C.)
Han passat vint i un segles, i seguim igual. Les referències són a la “clientela” que els notables tenien, de la que rebien pleitesia i honors, a canvi de protecció jurídica i prèstecs en bones condicions. Li sòna a algú?