BISKA CUVA!
Pas a pas; fitxa a fitxa; salt de balcó en salt de balcó; polvet a polvet, les nostres autoritats fan mans i mànigues (elements importants en els prestidigitadors) per dissenyar una nova Espanya, i una nova Catalunya (en això es coincideix i fins i tot es competeix, malgrat les aparents divergències); un nou país que emuli l’antiga Cuba, la de Batista, el tancat del darrere on impunement els 
europeus del nord puguin fer les seves coses lletges. Un país conduït per una minoria ben assentada en el favoritisme, que el considera la seva finca privada que pot prestar al millor postor. De Lloret a Salou o Marbella; de Vilaseca a Paracuellos; de La Jonquera a qualsevol rotonda, l’esquer pels forans serà el foment del vici. Atrets per aquest, els nordistes vindran i compraran les promocions immobiliàries dels bancs, que prèviament hauran finançat casinos i prostíbuls, en detriment de la recerca o la competitivitat de les empreses.
Malvendre el país és una tasca més fàcil per als governants mediocres que no pas intentar aixecar-lo fomentant la cultura de l’esforç i la superació mitjançant l’autocrítica.
Només desitjo que el senyor Rajoy, el senyor Mas o la irrepetible senyora Aguirre siguin foragitats per una revolució més pacífica i democràtica que la que sorgí de Sierra Maestra.
La discusió a les revolucions violentes no és perque la violència no sigui legitima en el seu context històric dedicada a acabar amb els protagonistes més rancis que impedeixen l’ avenç de les solucions sinó perque cada insurrecte (que ni passa de ser un individu plegat amb els seus traumes i embolics) fa la justicia per la seva mà i es venga de la seva manera dels que considera indesitjables i punibles. Com a cosa bona les insurreccions tenen depuracions a punta pala que treuen del mig a una pila de gent que son un destrob per l’ evolució histórica i uns malfactors en quant s’ han quedat amb plusvàlues que no queden justificades per les poques feines fetes; com a cosa dolente es que aquestes depuracions són maldestres i sota la seva mampara es deixen correr una pila de venjances personals o particulars. Fent numeros, es referible resoldre les coses per la via pacifica, no perque els malfactors, els noms dels quals els conexiem eperfectament, no es mereixin la forca o el desagnament, sino perque les coses no es fan aixi. Perdonar-li’s la vida és assumir unes càrregues i despeses per la societat o pel nou estat dificils de recuperar, en tot cas la gent de l’ èlite social que s’ ha acostumat a viure amb entrades de diners molt per damunt dels sosus ordinaris i encara mes del sou mínim, es dificil que acceptin un nou sistema economic on es comparteixin recursos, per tant tota hipòtesi de reeducació i resensibilització serà això:una hipòtesi. No tenim,ningú té, una opció eloquent per saber que fer amb la gent dels grans patrimonis i grans capitals després d’ una revolució (mes que il.lusòria per ara). De tots els conceptes a superar de la cultura actual, el de la propietat particular es i serà el mes fort. Curiosament tant els poderosos i més rics com els sotmesos i més pobres tenen elcomú denominador de defensar la seva propietat amb ungles i dents.
Les revolucions tenen èxit no perque destrueixin fisicament a gents i a bens sinó peruqe superin vells discursos. L’ aporia de les revolucions, es que les noves castes de poder reprodueixen els vells discursos de les anteriors a les que van enderrocar.
Si les coses se surten de mare i de les controvèrsies es salta als enfrontamentas armats cal recordar que els numero de víctimes o de màrtirs a les revolujcions tampoc son xifres tan exagerades. A les guerres es mora molt mes i per patagologies i accidents, també. Des de la cultura hedonista morir o no morir, no es un dilema que ni tan sols es contempli, però morir per una causa noble potser no és tan dolent o potser comparativament és millor que fer-ho entubat a un box moritori d’ un hospital.
Qui lluiti per una revolució que s’ atengui a les conseqüències. Haurà de preveure que quan un poder es vegi molt apretat treurà l’ artilleria al carrer i dispararà contra la multitut, com tantes vegades ha fet al llarg de la històrica.