EL PAPER D’UN GOVERN
(Carta adreçada a El Periódico, i no publicada)
Després de les preferents, d’inversions fantasmes i altres ensarronades fetes amb impunitat i cobertura de l’Administració, queda clar la necessitat d’allunyar els polítics de les direccions i gestions financeres… Després de l’allau d’indults i amnisties a xoriços confessos, però ben relacionats en el món polític, és també evident que s’ha de preservar el món judicial de les martingales polítiques.
I els governs? Pot ser el gestor de la convivència de TOTA una nació, el braç executor de les polítiques d’un sol partit? Les activitats promocionant i afavorint un o altre plantejament polític l’ha de fer el partit que el defensi, és la seva feina i per això estan; però mai un govern, si és honest. El gestor de tots ha de ser neutral, afavorint, si un cas, la informació necessària per al posicionament de la ciutadania. I no és aquest el cas a cap de les riberes del l’Ebre.
I si voleu, parlem del procés, aquell de data i pregunta, però encara ni tan sols amb una llei de consultes al dia (aquella que en l’article VI dirà que el resultat no és vinculant). Han volgut començar el partit sense acordar les regles del joc. Algú m’està ajudant a decidir serenament, després d’analitzar informació fiable? Ningú, cap dels dos que em cobren impostos. Què hi fan, doncs, pontificant com possessos? Caldria preservar la pràctica governativa de la deriva esbiaixada, dogmàtica i excloent dels polítics de partit. Els que siguin.