ELOGI DE LA MICRO-HISTÒRIA
Us vull contar una història petita, de detalls, però que es fa gran per la cooperació i l’empatia que ha creat en un grup que fins ara desconeixia.
El fet comença en el meu estudi de la pel·lícula Sierra de Teruel, que André Malraux va rodar a Catalunya el 1938. He dedicat una web al tema, i una de les pàgines analitza el film seqüència a seqüència. Encara als seus inicis, tocava veure en detall la IV i la VI (la V no es va incloure en el muntatge final) que van encadenades. Succeeixen en una botiga, on un comitè republicà està preparant-se per anar a auxiliar una altra població assetjada pels franquistes durant la guerra.
Vaig començar a analitzar bibliografia i algunes fotografies del rodatge, que comparava amb els fotogrames que anava traient del film. En les memòries d’un dels que hi varen participar, Denis Marion, auxiliar de Malraux en la producció, deia que els interiors s’havien rodat en estudi, i no en la botiga que jo havia localitzat com un local de l’empresa de catifes, Lledó Mas, al carrer Petritxol, 15 de Barcelona.
Mentre feia això, vaig trobar un grup a Facebook anomenat BARCELONA ARA I ABANS i m’hi vaig afegir. Per intuïció vaig posar les meves anàlisis en el seu mur i, grata sorpresa!, ben aviat van arribar “m’agrades” i comentaris. S’apropava el millor.
En l’estudi de quina part de les seqüències s’havien rodat a la botiga i quines a l’estudi (que eren els Orphea, a Montjuic), hi ha una fotografia, extreta d’un catàleg d’una exposició en homenatge de Max Aub (estret col·laborador de Malraux), en la que es veien ells dos, més l’operador, i altres persones, entre elles, mig amagada, l’amant de l’escriptor, Josette Clotis. On s’havia fet aquesta fotografia? I ho vaig posar al grup de Facebook.
En poques hores estava resolt l’enigma. S’havia fet davant mateix de la botiga, al carrer Petritxol (en aquest cas, número 18). Entre les aportacions: 1/ es veu un rètol “Fabrica de alfombras”, que està al revés. Jo havia girat la fotografia, però al grup em van indicar que no, que era un reflex a l’aparador d’una llibreria (davant per davant de la botiga); 2/ que no s’havia de girar la fotografia, atesa la posició d’un mocador de pit d’un dels personatges; 3/ davant del dubte de si en un carrer tan estret es podia fer una fotografia tan ampla, va haver-hi aportacions sobre el tipus d’objectiu i de càmera utilitzades.
Gent que no coneixia, que no sabien res del meu web fins aquell dia, van ajudar i, espero, van gaudir donant-li tombs a una fotografia sense cap més interès que el que jo tenia per la pel·lícula. Els ho vaig agrair. I també en trec les següents conclusions.
1/ les xarxes socials són només una eina. Si és veritat que hi ha brètols (malauradament molts, com a tot arreu), també és veritat que són de gran utilitat per obrir vies de comunicació entre persones que altrament mai coincidirien.
2/ L’interès que es pot tenir per una ciutat, desinteressat i obert, es pot extrapolar a altres fites. I en aquesta taca d’oli que s’expandeix, hi pot haver una bona font d’empatia vers els afers comuns.
3/ Una de les vies d’embastar aquests interessos dispersos és la història, i en particular la micro-història. Una fotografia, una carta de l’avi, aquell llibre que trobem en un racó ple de pols, o aquell article que llegim referit a fets puntuals gairebé oblidats, poden ser interessant per molta més gent dels què hi estan directament relacionats.
I tot això fa un caliu positiu, de “bon rotllo”, que facilita la convivència i allunya de l’individualisme egoista i fins i tot agressiu tan habitual avui. Si ens comuniquem amb algú amb un tema d’història puntual, potser no li interessarà, o potser sí i ens aportarà dades complementàries que ens seran agradoses i útils. Però difícilment mai ens ho tirarà pel cap. I això, encara que el mitjà siguin les malvistes xarxes socials.
Si us ha interessat aquesta entrada, aquí teniu els enllaços per aprofundir-hi:
Article al meu altre web: SECUENCIA IV – La droguería.
Vídeo de les dues seqüències referides: SECUENCIA IV – SECUENCIA VI.
WEB dedicada completament a Sierra de Teruel i el seu context històric: VISOR A LA HISTORIA
