Em dirigeixo a la manifestació; veig un CAP ocupat; em donen un full volant sobre una aturada; més tard em trucaran de l’associació de pares de l’escola dels nens “s’ha de fer alguna cosa” em diran. Les xarxes socials bullen. No dono l’abast. M’assec. Agafo paper i llapis. Totes les reivindicacions que sé i conec
Read More »
Davant els fets que ens interessen, els que ens indignen, tenim accés una gran varietat d’informacions. Les xarxes socials, els mitjans de comunicació, ens ofereixen –si sabem triar-los -, els elements per jutjar i actuar en conseqüència. Però davant l’allau de retrocessos socials, coordinat en múltiples àrees, no és suficient el rumiar ni tampoc actuar
Read More »
A Fukushima s’està apropant l’onada gegant. Alguns obren paraigües; altres pugen a les teulades i criden; uns s’agenollen i preguen; també n’hi ha que simplement reneguen de la seva mala sort. No s’està a temps d’aturar-ho. Què fer doncs? A la tele, als diaris, temes recurrents: Reforma Laboral; retallades sanitàries i escolars; Educació per la
Read More »
Una de les bases de la democràcia, potser la més difícil d’entendre i assumir, és la d’acceptar que el vot de la velleta del replà, que ja no llegeix per problemes de vista, que només segueix alguna sèrie a la televisió, que no discuteix al portal, té el mateix pes específic que el vot del
Read More »
Què pot un jubilat enfront de Goldman Sachs? Quin pes té una assemblea de veïns davant el cínic i despectiu somriure del governant? Quin recurs li queda a l’obrer acomiadat injustament? Pot semblar banal seure en una plaça. Fa mandra anar al CAP protestant per la seva tancada. Fer sentir la pròpia veu sembla no
Read More »