A la Índia, els intocables són pobres. Aquí, els que són intocables són els rics. Fa uns dies, uns pocs dies, als directius de la CAM o de Caixa Penedès, se’ls considerava empresaris, d’aquells que comparteixen copets a l’espatlla amb Rosell i companyia. Ara, els podem anomenar, també, rics. Però és aquesta la seva definició?
Read More »
No és una crisi. És un negoci, un negoci brut. Després d’una cursa especulativa digna de la Conquesta de l’Oest, els pocs que hi guanyaven no aconseguien sadollar les seves ànsies i l’endeutament dels menys hàbils (la majoria) posava en risc el flux de beneficis dels primers. “¿On hi haurà més diner per fer-nos amb
Read More »
A les mosques se les atrapa amb mel. Això és el que ha passat amb el foment intencionat del consum més desaforat. Després, clar, el deute… I au, a perdre drets aconseguits amb sang i suor. Us explicaré una anècdota. Fa anys, en un poble, vaig fundar i dirigir una revista cultural. No portava articles
Read More »
El senyor Rosell manifesta el PÀNIC que els empresaris tenen a l’hora de contractar, tot demanant un any exempció en el pagament d’indemnitzacions per acomiadament, entre altres bajanades. La pregunta del milió és: Què senten els empleats al treballar a les ordres de personatges com Díaz Ferrán o Ruiz Mateos, entre d’altres? Posem un exemple,
Read More »