GUERRA TOTAL I DEUTE
On han après els mercats tanta crueltat? Per què són tan despietats?
Tothom sap que la guerra civil espanyola va ser un primer assaig de GUERRA TOTAL en el conflictiu segle XX europeu. Va ser la primera contesa on, per part del bàndol rebel, es castigava sistemàticament a la població civil com a arma per la desmoralització dels exèrcits. Queda ben reflectit en els discursos de Queipo de Llano, en els que la inspiració nazi traspua sovint. Guernica va ser el punt més emblemàtic, però mai com aleshores s’havia massacrat a la població civil amb tant aferrissament ni tan sistemàticament com durant la nostra guerra. Després, el sistema seria adoptat pels dos bàndols (Londres, Dresden) a la segona guerra mundial, i així fins ara. En paraules del general Mola: “Es necesario crear una atmósfera de terror, hay que dejar sensación de dominio, eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todo el que no piense como nosotros”[1]
Sí, fins ara, inclús en la guerra financera d’avui dia. Podríem adaptar la frase de Carl Philipp Gottlieb von Clausewitz “la guerra és la continuació de la política per altres mitjans”, dient que: EL DEUTE ÉS LA CONTINUACIÓ DE LA GUERRA PER ALTRES MITJANS. I afegir que es tracta d’una adaptació moderna, no per més eficaç menys cruel, de la guerra total que va aplicar Franco sota la tutela de Hitler.
Així, s’ataca a la reraguarda, a la població civil, o sigui empleats, aturats, malalts, dependents, nens en edat escolar; qualsevol “no combatent” es converteix en objectiu dels atacs de “el deute”. I com en la contesa de 1936, s’ataca més les ciutats que les trinxeres. En elles, els banquers, els xecutius i els polítics de major o menor nivell, també es barallen entre ells, a vegades fins i tot s’esbudellen; però lo més rellevant és el mal que s’està fent a la reraguarda, als seus clients, empleats i votants, i al seu entorn. Davant del terror que s’està creant, ells mateixos tenen una por cerval a caure al mateix pou, així que faran les mil i una per mantenir-se al lloc de comandament, ordenant massacres però a l’abric dels bombardejos.
El feixisme, el poder d’uns pocs privilegiats sobre una multitud esclavitzada, ho va iniciar. Malgrat la seva crueltat, però, va perdre la guerra. Però no va morir, i va aprendre que hi havia una altra arma que podria ser més eficaç pel mateix propòsit de guerra total: EL DEUTE. I en això estan.
NOTA: Aquest article podria ser la continuació de: ÉS LA GUERRA que al juliol va merèixer prop de 6.000 visitants (https://www.historiaesmemoria.com/2011/07/12/es-la-guerra/)
