HAN TORNAT! (o mai van marxar)
A vegades per casualitat algun succés ens confirma l’encert del que estem fent, com ara el nom d’aquest blog. Per què lliguem Història i Memòria? Perquè en els fets del dia a dia, la proximitat no ens deixa tenir perspectiva, que només podem tenir fent recurs al record guardat (memòria) de la història.
Llegeixo al diari (Avui: 3.3.2014) el text del Règim Interior dels Batallons de Treballadors (disciplinaris), signat pel Franco el 23.12.1938. “Els batallons de treballadors tindran com a objectius principals: la compensació de la càrrega originada per la sustentació dels presoners, la de contribuir a la reparació dels danys i destrosses perpetrats per les hordes marxistes i la d’aconseguir la correcció del presoner”. I immediatament vinc a la situació actual.
En efecte: Els afectats per la crisi han de carregar amb la pròpia misèria (per exemple, amb el recurs a les reserves de la Seguretat Social, en comptes de augmentar la fiscalitat a qui més té, sobretot perquè fa anys que defrauda i evadeix); els afectats han de sacrificar-se per reparar els danys que altres han fet (Franco deia que havien fet les hordes marxistes el que havien destrossat els avions de la Còndor, igual que jutjava i condemnava a pena de mort als polítics d’un govern legal, imputant-los el delicte de “revel•lia”), o és altra cosa el rescat dels bancs?; i finalment, els afectats per la crisi, no sols han de pagar per les disbauxes dels altres, sinó que es veuen empesos a un adoctrinament, a un allau de lleis retrògrades i a un retorn a l’estat confessional.
Per llei de vida, no són els mateixos, però com diu la saviesa popular: els testos s’assemblen a les olles. Què poc hem canviat! Amén.
