LA REVOLUCIÓ AMB XARXA
No parlo de “a la” sinó “amb” xarxa. Em fa la impressió que els líders de les formacions soi-disant d’esquerres (vés a saber), s’estan acostumant tant a les giravoltes del trapezi electoralista, que no s’adonen que a sota cada cop hi ha menys gent, aquella que el podria acollir amb els braços oberts. L’espai circense segueix dominat pels depredadors de sempre; a sota dels trapezis hi ha els lleons i les hienes. I va per llarg, més enllà d’una o dues legislatures.
El que es cou a les altures està sent, des de sempre, salpebrat per l’oligarquia consuetudinària. Aquella que no es veu però es toca. Sí, la que toca els fils perquè les “pinitosdeloro” de la dreta política, mers titelles, vagin retallant i prement però no ofegant (ens necessiten vius i productius) a la ciutadania.
La premsa, la televisió, i tants mitjans subliminals, han infós al públic la idea que, atès que són els únics trapezistes i malabaristes experts, han d’aplaudir-los (i votar-los). I els nouvinguts esquerrans, oint els aplaudiments, creient que també estan adreçats a ells, segueixen copiant posturetes circenses.
No dic que estigui malament. El circ és i continuarà sent aquí. Però també, dic jo, que seria bo que almenys aquells que s’han pujat a la parra, vull dir el trapezi, pensessin d’on han sortit, en aquells que els acompanyaven en l’aventura i que els podrien estar esperant al davall. Si aquesta base, aquesta xarxa, no té cos i soltesa, no té el convenciment i la voluntat de perseverar, l’invent es pot ensulsiar; el trapezista mediàtic pot no tenir on caure viu.
Avui es necessiten trapezistes d’esquerra, és el que hi ha. Però atès que no posseiran mai el circ; que com a molt assoliran fer caure algun competidor inepte (que n’hi ha), no hauria de perdre l’afany pedagògic, comprensiu, aglutinant, que va mostrar l’esquerra en els pocs moments que ha ensenyat la poteta. Es quedi segon, tercer o cinquè en el joc del poder, es necessiten els quarters d’hivern per refer la musculatura. Eleccions n’hi haurà sempre, espero. I serà el brou de cultiu de la micro-activitat, de la cooperativa, del col•lectiu veïnal, de l’esforç del grup cultural; en el dia a dia insistentment generador d’inquietuds ètiques, divulgador, que s’aconseguirà la força suficient per tornar a pujar. No imitant la dreta, que de fer tombarelles en sap molt més que nosaltres, sinó convencent als de les grades que passin a la rotllana, amb la certesa que el que s’hagi fet allà servirà per a tot el país.
Senyors polítics d’esquerra: pensin en la xarxa. Sòlida, entrellaçada, sense estrips ni exclusions. No per por a caure, sinó com a trampolí on rebotar, les vegades que calgui, fins a assolir un món més just i solidari, que ser d’esquerra no vol dir altra cosa. Oi?
