L’AMOR SE’N VA
A la segona meitat del segle passat, hi hagué un humorista molt conegut que es deia Joan Camprubí, “Capri”. Era especialista en monòlegs i en un d’ells, parlant del matrimoni, va fer famosa la frase: “L’amor se’n va, però ella es queda”. És més o menys el que està passant amb els nostres polítics, a les dues bandes de l’Ebre.
A Espanya, molta gent de classe mitjana es va “enamorar” de les mentides del senyor Rajoy i companyia. La música era agradable; la lletra ni es mirava. Espantats davant la crisi que apuntava, era molt fàcil caure en el parany de les frases curtes i repetides fins a la sacietat. El canvi que suggeria el PP, combinat amb el desballestament del PSOE i la manca d’una altra alternativa amb aparent capacitat d’assumir el repte global, portaren a molta gent a votar-los. Molts d’ells, ara, es compten entre els perjudicats per les retallades, els destinataris de l’allau retrògrada i dogmàtic que durarà molt més que els problemes purament econòmics. Espero que l’amor se’ls hagi esvaït, però el que sí que és segur és que els canvis s’han fet per quedar-se, per perdurar més enllà de la present legislatura. Els grans retrocessos jurídics, el desprestigi de les institucions democràtiques, la corrupció arrogant, el desmantellament de l’educació i la sanitat, quedaran fins a marcar tota una generació.
El mateix passa a Catalunya. També aquí, les proclames sonen en gran part com a certes. El que no ho és tant és el compliment per part dels protagonistes. Aquí els votants es varen enamorar de dues opcions, una per guapa i l’altre per agitar la bandera. Una bigàmia (o trigàmia!) que potser passarà, però els seus fruits també quedaran. Hi ha paràlisi legislativa a CiU i un manipular rere el decorat d’ERC, que poden refredar l’amor; però mentrestant van sembrant els seus fruits: Privatitzacions d’entitats rendibles, el nyap del “turisme familiar” a BarcelonaWorld, la demolició de la memòria històrica, per no dir les més escandaloses retallades a educació i sanitat, o les proclames de sobirania mentre es mantenen els tripijocs amb el partit del govern centralista i centralitzador. Tot això quedarà quan el record dels actuals gestors sigui només un malson. I el que és pitjor: haurà soscavat les arrels d’un afany d’autoafirmació popular, just i sincer.
