METÀFORA 6 (l’escorpí)
En veure el que està passant al nostre país, on uns ESBIRROS mediocres estan matxucant gratuïtament a les classes mitjanes i baixes, mentre protegeixen maternalment a les altes i encara més a les altíssimes, he pensat en el conte de l’escorpí i la granota.
A la vora d’un riu, un escorpí es va apropar a una granota i li va demanar: “Granota amiga, ¿pots ajudar-me a passar a l’altra riba?”. L’amfibi anur, allunyant-se una mica, va respondre: “però tu ets un escorpí, un animal maligne, tens verí, si em piques moriré”. Però l’aràcnid, amb la seva millor cara, va continuar els seus arguments, tractant de convèncer-la. Li va dir que no, que com podia ella pensar una cosa així! Si ell la piqués mentre travessaven el riu s’ofegarien els dos! Ell era un escorpí, no un ruc. A més, era l’idoni per guiar-la en la travessa d’aquell perillós i profund riu. Els habitants del bosc s’havien d’ajudar mútuament… I tant i tant va insistir, que al final la generosa granota va accedir a ajudar-lo.
Ell va pujar a l’espatlla d’ella i iniciaren l’aventura. Però quan eren a la meitat de la travessa, l’escorpí va doblegar la cua i va picar a la granota. Aquesta, amb la ranera de l’agonia, mirant-se’l amb els seus ulls bovins ara plorosos, li va dir: “Però home –és un dir -, no veus que ara ens ofegarem tots dos? Per què ho has fet?” I el lleig i adust alacrà va respondre: “Ho sent, però ho porta la naturalesa, no he pogut fer altrament”. I en pocs segons, els dos acabaren al fons del riu.
A vegades penso: Com és possible que tants i tants votants de les classes mitja i baixa votessin el PP i/o CiU? Serem un país d’amfibis?
Les faules tenen això: són tant descriptives i senzilles que hi ha poc a afagir. A més fan pensar: per què?, i en positiu: què hem de fer?
Manel.
Dius: “Com és possible que tants i tants votants de les classes mitja i baixa votessin el PP i/o CiU?” Home, hi ha un factor important i és el fet que tots el mitjans informatius importants, tant públics com privats, estan en mans de la dreta. I tots sabem la enorme influència que tenen sobre tots nosaltres. I poso un exemple: A Honduras han mort més de 300 presos i si preguntes a la gent, el 99% no sabem dir qui és el president d’aquest país. Si això mateix hagués passat a Venezuela, en aquest moment en Chavez (un demagog de primera), estaria crucificat per tothom, doncs la majoria sabem qui és degut a la campanya de desprestigi permanent a la que està sotmès.
I un altra factor és que aquests partits, PP i CIU, juguem amb el sentiment de la gent. Uns amb el vell slogan “antes roja que rota” i els altres “per Catalunya”. Segons la meva opinió es tracta d’una estratègia pactada que dona moltíssims vots. D’altra manera no s’explica que els treballadors votin els mateixos partits que en Botin o els Carulla.
Salut
Donc si, amic Toni, som un país d’anfibis tot i que… amb il·lusió! Amb la “responsabilitat” de la Sánchez Camacho i, al notari… ja li pagarem la seva minuta i el seu silenci còmplice. Quines serps!!
Gonçal.