L’OLLA (metàfora-7)
HOMENATGE ALS CENTENARS DE MILRES DE MANIFESTANTS DEL 19F
(Fragment d’un nou projecte de novel·la amb el títol provisional de: “Cròniques de Mitjània”)
La societat, el poble, és com un brou. Se’l tanca en una olla a pressió, ben coberta de lleis, reglaments i decrets, i no es mou. Es tanca, i no es nota cap moviment. Es va apujant el foc, i res. El conjunt es va escalfant mentre que als components que allí neden se’ls hi van extraient les vitamines, els minerals i els greixos, que van quedant a l’aigua que després algun privilegiat beurà. Però l’olla resta quieta. Només al cap d’un temps, un xiulet prim comença a indicar que en el seu interior hi ha un cert estat d’opinió amagat. Res de preocupant, només un fi i subtil brunzir. Però si algú, empès per la gola, o intrigat pel fil de vapor que surt de la vàlvula de seguretat, obre de cop la tapadora, tot el brou bullent li petarà a la cara. Doncs això.
