MAL NASCUTS

Sí, ja ho sé, penseu que estic parlant dels poderosos. La crisis i el discurs que va fer la setmana passada el cavall d’Atila ho podrien justificar. Però no. Ben la contrari! Mira que sou…! El treball de Rajoy ha estat impecable: ha aconseguit sotmetre el país millor que Franco: amb l’ajuda dels alemanys, però de moment sense tancs. Chapeau!

Per què son ells: els que aplaudeixen; els que riuen; els que recolzen “malgrat els dolgui”, són ells els que consideren que van néixer en mala hora els discapacitats; els nens sense recursos per a un menjar calent; els mandrosos aturats que refusen els nombrosos treballs que ells creen; els miners que s’entesten en enterrar-se abans d’hora en el cementiri que els hi estan construint. Si a tots aquests –diuen així, amb una ganyota – els passa això –es diuen entre ells, reconfortats -, és que  van néixer al bàndol equivocat. Mala sort.

Reconfortats pels cursos que han fet en escoles d’elit (que només ensenyen això: a comportar-se entre l’elit i poca cosa més), en les homilies dels fills (espirituals, eh?) d’en Rouco, somriuen, s’abracen, es donen copets a l’esquena, satisfets per estar en el bàndol dels bons, dels ben nascuts. Els altres, què voleu! Haver-se apuntat a l’Opus, o haver-se fet legionari (o con es diguin després dels escàndols del seu fundador).

Clar que aquesta gent escollida per Déu i el destí necessita servei. Però aquest no els faltarà mai, esbirros inclosos. De la massa ingent de nascuts en mala hora, sempre podran escollir els que els hi sembli. Els altres, bé, per això part d’aquest servei llueix porra, escut i casc.

Mereix un altre escrit el fet que moltes de les actituds actuals provenen de la dicotomia –d’origen judeocristià – entre escollits i no escollits. Com podria, si no, la ministra Mato somriure al sortir de missa, quan veu un discapacitat que -oh mala sort! -, no aconseguirà ajuda per a qui té cura d’ell? Com, si no, podrà l’irrepetible Wert acaronar el cap d’un nen sabent que en poques setmanes no podrà menjar a l’escola? Mala sort. “Que es fotin! Com ha dit la diputada Andrea Fabra, del PP, el 12 de juliol del 2012. Que haguessin nascut en el bàndol dels bons, o que haguessin esdevingut un dels seus servents. Més enllà, el no-res.

Potser l’única esperança és que s’acabin espellant uns als altres. L’ambició, el pertànyer a una elit és lo que té: és insaciable fins a la mort. I si no, ja ho veurem.

Bé, direu, i nosaltres? Jo us aconsello que sortiu al carrer. No per res, no, no ha arribat encara la Bastilla; però és que mentre estem parlant, els ben nascuts ens estan derruint les cases; si no ho fem, estarem en greu perill de desaparició.