MARSELLA – Varian Fry
Fa uns dies, vaig estar a Marsella, en unes jornades sobre els refugiats i els fugitius que s’aplegaren a aquesta ciutat durant la II Guerra Mundial. Aquesta urbs rònega, caòtica, fou una mena d’embut on tothom frisava per escapolir-se de la persecució dels nazis i dels policies de Vichy, i no tothom ho aconseguia.
En la tasca de salvar gent, destacaren dos personatges: Varian Fry, de qui us donaré algunes pinzellades ara, i Gilberto Bosques, de qui us en parlaré en els pròxims dies.
VARIAN FRY:
Aquest americà va arribar a Marsella com a representant del Emergency Rescue Committee, el 14 d’agost de 1940. Tenia 32 anys. Intel•lectual lliberal, va quedar marcat per les experiències viscudes durant un viatge a Berlin el 1935, on presencià els “progrom” contra els jueus. Portava una llista d’uns quants intel•lectuals, la majoria jueus, que el comitè considerava necessari aconseguir salvar.
Però l’activitat de Fry aviat pren un volum que ni ell mateix sospitava. Començada en una petita cambra de l’hotel Splendide, es veu obligat a canviar dues vegades de lloc, a l’anar-se engrandint la cua de peticionaris d’ajuda.
La tasca no era fàcil. Calia aconseguir visats per a diversos països eventualment receptors dels fugitius, principalment d’Amèrica Llatina. Però també els permisos de sortida i els de trànsit, en el cas de travessar altres països, com Espanya. La seva activitat, evidentment, no era ben vista per les autoritats franceses ni alemanyes, però tampoc pels mateixos diplomàtics de la legació dels Estats Units, país que encara no havia entrat en guerra amb l’Eix. Tot plegat acabà amb la seva expulsió, acordada entre americans i el govern de Vichy. En poc més d’un any, i partint de la intenció original de salvar unes dotzenes de refugiats, aconseguí facilitar la fugida de més de 2.000 persones, entre elles: Hannah Arendt, Jean Arp, André Breton, Marc Chagall, Marcel Duchamp, Max Ernst, Wifredo Lamb, Alma Mahler, Heinrich Mann, Max Ophüls, Anna Seghers o Victor Serge.
En contacte amb André Malraux, va contribuir a salvar la còpia de la pel•lícula Espoir-Sierra de Teruel, que es guardà a la Biblioteca del Congrés a Washington.
Tornat al seu país, es dedicà a ensenyar llatí en una escola secundària d’un petit poblet rural. Morí als 59 anys, el 12 de setembre de 1967. Poc abans, va rebre la “Cavaller de la Creu d’honor” francesa. No tingué, però, el reconeixement de la majoria d’artistes als quals salvà la vida. A títol pòstum, va ser anomenat com “Just entre les nacions”, l’únic americà llistat a la Shoah de Jerusalem.
Si en voleu saber més, em podeu contactar, o consultar:
FRY, Varian: Surrender on demand.
FRY, Varian. La liste noire. Paris, Plon. 1999.
GOLD, Mary Jayne. Marseille, Année 1940. Ed. Phoebus.
ISENBERG, Sheila. A hero of our own.
JAFEE McCABE, Cynthia. Wanted by the Gestapo: Saved by America – Varian Fry. 1983
MARINO, Andy. A Quiet American: The Secret War of Varian Fry. McMillan Ed. 2000
SULLIVAN, Rosemary. Villa Air-Bel. Harper Collins. 2006
FILMS:
SAUVAGE, Pierre. Varian Fry in Marseille (And crown Thy Good). (anglès)
KAPLAN, Richard. Mission Sauvetage. Varian Fry et le Centre Américain de Secours. 1998
CHETWYND, Lionel.Varian’s War. (amb William Hunt). 2001
Impressionant la tasca d’aquests homes que, tot i que pertanyien a països no bel·ligerants, s’hi jugaven la vida. Malgrat els seus esforços, no van poder ajudar a multitud de persones que trucaren a la seva porta, en un darrer intent de fugint del règim de terror nazi.
El títol Villa Air.-Bel està publicat en castellà per Random-House Mondadori i se’l pot trobar a la Casa del Llibre.
Interessant