NECESSITAT DE MEMÒRIA CURTA
Ens en sortirem? I tant! I tant que ens sortiran! Sí. Ells. Perquè volen cobrar la seva activitat d’usura no pot estroncar-se definitivament. Tard o d’hora es ficaran a la butxaca el flux de diner que el ciutadà va guanyant amb un esforç cada cop més dur. I això amb la complicitat dels nostres governants (els cosins germans, PP i CiU), que veuen com la golafreria forana és la millor excusa per decapitar molts dels drets que crèiem aconseguits per sempre. HAN OPTAT, IDEOLÒGICAMENT, PER ENSORRAR AL CIUTADÀ MIG, OBVIANT L’EXISTENCIA DE GRANS CAPITALS, que ni tan sols s’esmenten, com si no existissin, no fos cas…
Està prou ben calculat perquè comencem a sortir-nos-en a l’època de les properes eleccions. I diran: veieu? Malgrat les herències rebudes, amb el sacrifici de tots (de tots?), hem sabut portar-vos a bon port.
Aleshores caldrà recordar. La imprescindible memòria històrica que tan fan per esborrar, caldrà que tingui la seva vesant propera, la curta. Recordar les mentides a tothora; la ineptitud que feia pujar el dèficit i l’atur, excusa perfecta per anular drets socials. Retallades als més humils mentre s’amnistiava als defraudadors (amics dels dos cosins esmentats. No fos cas!). La prepotència, l’arrogància, el menyspreu, tot amanit amb un somriure de xacal. Les privatitzacions compulsives, urgents, de les societats rendibles propietat de tots, deixant les ruïnoses per justificar més retallades. Venent bé comú a preu d’amic. El divulgar intencionadament la ineficàcia pública, com si a les empreses privades l’eficàcia fos inherent al fet de tenir un amo. Els PRIMI, els CAPS, les urgències, les escoles bressol, les tarifes universitàries, mentre ni tan sols s’esmentava als rics ni als especuladors, mimats fins a fer fàstic, com en el cas d’Eurovegas.
Caldrà recordar-ho. Algun dia haurem de trencar el cercle viciós de manipulació, especulació, crisi, engany, retall social, manipulació, crisi,… i així fins a l’infinit vestit de bipartidisme.
Algun dia.
Toni:
Nomé volia fer-te un comentari curt i que dono per suposat que l’entendràs: Ai.. la memòria, la memòr…la me… Què anava dient…
Al final, de passada, fas referència al fàstic que et provoca al cas d’Eurovegas. El dilluns passat vaig sentir vergonya aliena en vuere a “los hombres de Adelson” passejant-se, com si fossin els amos pel tan rebregat “parc agrari” que fa uns anys ens van vendre com una gran solució. Per cert on estaven els alcaldes del Baix Llobregat? D’haver viscut el dos grans genis del cinema espanyol , Rafael Azcona i Luis Garcia Berlanga, haguèssin tornat a filmar aquella pel·lícula memorable de “Bienvenido Mister Marshall” i, per contes de les banderetes americanes lliscant per l’acéquia de rec del poble, haguèssin posat retalls dels manifestos que hem signat en contra d’quest maleït projecte que de ben segur mai solucionarà l’atur del Baix Llobregat, perquè aquests mafiosos s’enduràn fins i tot les seves pròpies meuques per exercir l’ofici més antic del món. Per cert, per què no propossen posar-ho a la falda del Tibidabo?
Gonçal.
No sé si has vist l’acudit d’avui d’en Forges al País, busca’l, t’agradarà. Realment, com els taurons la sang, aquí el que ensumen és el diner fàcil. Demà publicaré un petit article al respecte.