MILLORS

Carta publicada a ARA, el 6.10.2011

Bon “bitllet” d’en Ferran Casas ahir a l’ARA (3.10.2011), sobre els independents de la política. Malauradament, la limitació d’espai potser ha fet que es quedi curt i per tant, goso afegir-hi alguna puntualització.

Als gestors, no només pels fruits es poden conèixer, sinó també per la manera d’amanir-los. I si es pot estar d’acord amb com treballa Lluís Recoder, per exemple, difícilment se’n pot estar amb la de Felip Puig, qui somnia més en els canons d’aigua que en el diàleg i la mediació, mantenint els seus sense un codi ètic, tan necessari en qualsevol professió.

Una altra forma d’accedir al poder ha estat, no ser  el “millor” en una disciplina sinó el “millor” dins l’aparell del partit, o fins i tot com a “millor” resultant de les línies de força entre tendències, coalicions i conxorxes vàries. Aquest seria el cas, per exemple, de la senyora Ortega o el propi Puig. Va passar al tripartit i ara passa al bipartit. No sempre hi ha una correlació positiva entre saber maniobrar i saber gestionar.

Per acabar, voldria esmentar que el nefast qualificatiu de “els millors” pot induir a l’arrogància, a l’absènciad’autocrítica i contrast d’idees. Aquesta és una de les raons de l’esmentada marginació dels “Consells d’independents” creats fa uns mesos i que tan bé reflecteix l’escrit de la mateixa pàgina del diari.