POLÍTICA I ESTUPIDESA

A còpia de segregar merda, el panorama polític s’ha cobert d’una pàtina homogènia de color de gos quan fuig. Per altra banda, aquest mateix procés ens està portant a nous processos electorals. A qui votar? Servirà de res? Són tot iguals? A aquesta pregunta capciosa només es pot respondre des del coneixement. I per això, no res millor que seguir els savis. Així, per analitzar les diferents opcions polítiques i els seus protagonistes, recomano revisar les teories del professor Carlo M. Cipolla, que el 1988 va escriure Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana[1]. Poden ser molt útils quan intentem ubicar cada candidat en el seu veritable context.

Segons l’autor, tenint en compte les seves accions i propostes, cada polític es pot qualificar segons l’efecte que produirà en si mateix, i el que causarà a la seva societat. La teoria del professor Cipolla, que subscric, indica que els quatre tipus bàsics serien:

INCAUTS: Es perjudiquen ells mateixos per beneficiar a l’entorn.

INTEL·LIGENTS:  Es beneficien ells alhora que beneficien els altres.

MALVATS: Perjudicant els altres, es beneficien ells.

ESTÚPIDS:  Perjudiquen als altres i també a ells mateixos.

            Podeu veure l’esquema (i posar-hi els vostres candidats) a: Lleis estupidesa cat

La classificació no és gratuïta i menys en època d’eleccions, i també adient a tots els nivells, des del nacional a l’autonòmic o el municipal. El mateix autor (pàg. 73) afegeix que un factor que determina el potencial d’una persona estúpida procedeix de la seva posició de poder o autoritat que ocupa en la societat. I també ens ofereix un avís a navegants a la seva Primera Llei Fonamental de l’Estupidesa Humana: Sempre i inevitablement, cadascú de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids que circulen pel món.

Potser aquesta sigui la causa del fet que tants ciutadans hagin optat votar segons quins candidats, d’estupidesa o malicia evident a la seva trajectòria. Cipolla diu que, segons la Segona Llei: la probabilitat de que una persona determinada sigui estúpida es independent de qualsevol altra característica seva. Així doncs, hi ha també un percentatge (més elevat del que ens pensem, segons la primera llei) de votants que es poden adscriure al capítol d’estúpids (en l’accepció aquí considerada, compte!) i que per tant, procedeixen a votar candidats que els perjudicaran, amb un efecte devastador tan per a ells com per a tota la nació, comunitat o ajuntament.

I per acabar, la Cuarta Llei Fonamental, que serveix de resum al que s’ha dit i potser d’excusa als votants abans referits: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden constantment que en qualsevol moment i lloc, i en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un error molt costós. Tornarem a caure en ell?