RAJOY, EL GENI
A vegades, les referències històriques aplicades a fets actuals, poden tenir les arrels ben enrere. Vist l’enginy que ha tingut don Mariano i el seu equip en aconseguir precaritzar gran part del treball del país, sorgeix aviat el paral·lelisme amb el que li va passar a un beduí de bona voluntat, fa segles.
El beduí anava pel desert i es va trobar una llàntia. Al fregar-la per treure-li la pols, en va sortir un geni.
-Oh, com t’agraeixo que m’hagis lliberat, després d’estar segles tancat a la làmpara. Demànem el que vulguis, i es complirà.
El beduí, que a més de bon home era una mica llançat i en les coses de l’amor volia actuar per sobre de les seves possibilitats, li va demanar:
-Voldria tenir un penis que m’arribés a terra.
I el geni, amb un somriure de satisfacció (un altre paral·lel aquest cop amb el ministre Montoro) per ser l’artífex de la felicitat del seu alliberador, es va treure l’espasa, i li va tallar les dues cames.
Es una questió molt semblant, encara que al inrevés, del que li passava a un amic meu que tenia el “dellonces” en comptes de molt curt, mes aviat molt llarg i l’home estava naturalment molt preocupat perquè si s’el deixava aixi, tal com queia, dons li sortia per sota la vora dels pantalons i, a més, fins i tot se li esmolava la punta, el que no deixa de ser fotut.
D’altra banda, si és feia un nus, com pots imaginar, el bulto era molt més que considerable.
En fi, que al final decideix anar al metge per analitzar el que és pot fer.
I diu el doctor: “Home, això té fàcil solució, es talla el tros del mig i ho deixem tot a la mida”.
El meu amic va rumiar i va dir: Carai, carai, i si resulta que ara anem i tallem més del compte: que passa?
El doctor va cridar l’infermera, la Marcelina, que era una dona molt entesa en el tema (com la Soraya, diguem pel cas, que sembla que sap de tot i del que ens convé) i li va eplicar la questió del que es pretenia fer, i després d’observar curosament va dir: “Home, mireu, per mi feu el que vulgeu, però jo -ben mirat com ha estat-, el que suggeriria és que veissiu d’allergar les cames”.
El meu amic no s’acaba de decidir doncs sembla que, a més, la Mareclina s’ho passa poru be.
Pel que fa a n’en Rajoy, bé que va fer el geni (que sempre son molt intel.ligens, els genis), tot i que jo pensava que més aviat li havia llevat la veu i begut l’enteniment, en lloc de les tallar-li cames.