UNA SORTIDA PER BARCELONA

No ha pogut ser: l’A.E.M. va a Amsterdam. Mala sort (sort?). No passa res, hi ha sortides millors. Seguiu llegint:

A vegades, no són només els astres els que s’alineen per influir en el nostre esdevenir. Hem viscut els darrers anys l’alineació dels dos pitjors governs a banda i banda del riu Ebre. Despropòsits i propòsits utòpics; silenci estult i cridòria populista; capdavanters amagats i líders messiànics. Tot plegat per a gairebé no res, excepte dividir i empobrir una ciutadania més que farta.

Davant tanta mediocritat, s’imposa la imaginació. Però no utòpica, sinó basada en arguments històrics. Què us sembla aquest, com a desllorigador de l’atzucac produït pel “procés”? Endevino que comptaria amb el vist i plau de la França de Macron, assoliríem la independència i fins potser un succedani del corredor mediterrani i, basat en ell, la cohesió de tots els Països Catalans. Davant, ates l’origen de la proposta, ens trobaríem l’Alemanya de Merkel, en un conflicte que superaria amb escreix l’ esforçada però estèril tasca del Sr. Romeva i el Diplocat. Europa barallant-se per Catalunya! Un somni?

“Sea cual fuere la evolución posterior de la política española, la independencia de Cataluña podría simplificar extraordinariamente las comunicaciones entre los puertos franceses del África del Norte y los del sur de Francia, sobre todo si un día u otro la “Cataluña Gran”, que llega hasta Cartagena y que constituye el objetivo histórico de todos los catalanistas, llega a realización. Si hay 400 millas de Port Vendres a Argelia, no hay más de 100 entre Cartagena y Orán, terminal del proyectado ferrocarril transahariano destinado a unir la costa africana con Dakar. La “Cataluña Gran” constituiría el paso natural entre Francia y sus inmensas riquezas africana”.

Fins aquí tot molt bé, però davant també hi haurien forces més poderoses que els fiscals del senyor Mariano. L’estudi segueix:

“El sistema de ferrocarriles y carreteras catalanas, complementadas por la proyectada sección Tolosa-Lérida, facilitaría en gran manera este sueño imperial francés. Hay que evitar la amenaza de esta grandiosa realización y para ello tenemos un objetivo concreto en España: destruir toda posibilidad de una Cataluña autónoma o independiente que pudiera servir de puente entre Francia y sus colonias. Para llevar a cabo este proyecto, los alemanes tenemos preparado un plan: el traslado de la capital política de España a Barcelona, ya que esto destruiría para siempre toda posibilidad de autonomía catalana y daría a los castellanos la ocasión de obstaculizar el plan francés, al fijar la mirada de los españoles en el mar, que se convertiría pronto en el “Mar de las decisiones””.

Ah! Fins i tot el dret a decidir el tindríem a tocar dels dits!

Per cert, aquest és un fragment de l’informe que va fer l’especialista en geopolítica Franz Pause per al III Reich, sobre la necessitat de la intervenció alemanya en els afers de la Península Ibèrica.

(La cita és pot trovar a: MIRAVITLLES, Jaume. Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini. Plaza y Janés Ed. Barcelona. 1977. Pàg. 101)