ORIGEN – cat

No és veritat que nosaltres descendim d’Adam. Tampoc ho és que provinguem d’un simi. Totes aquestes teories són fruit de la supèrbia dels homes. Jo, que com a contista sóc estudiós –o si ho preferiu, com a estudiós sóc contista -, he esbrinat la veritat.

No entraré en si aquells homínids antecessors de Noè venien d’un primer home o d’un primer mico. Les circumstàncies posteriors ho fan, des d’un punt de vista científic, irrellevant.

L’home actual, el que tecleja ordinadors i vola amb jets, ve del colom. És l’única possibilitat, l’única arrel viable per bastir una genealogia. Fins em fa estrany que cap capgròs filòsof, antropòleg o enginyer de camins, canals i ports, o inclús un simple ebenista, ho hagi descobert abans que jo.

Diu un manuscrit mesopotàmic que tracta, per primera vegada a la història, la colombologia, que a les acaballes del Diluvi Universal, quan el nostre avi –a partir dels meus estudis ja el podreu anomenar així -, alat tornà amb la branca d’olivera al bec, no pogué trobar l’arca.

Segons sembla, Noè, la seva dona, les parelles de girafes, de serps, de conills i tantes i tantes altres, tots s’havien negat. Tots. Àdhuc la parella de termites que també havien pujat a l’arca.

Per tant, si l’únic ésser viu que hi havia sobre la capa de la terra –humida encara -, era un colom, nosaltres no podem venir més que d’aquest animal. Tota la resta són històries.