TOT VA BÉ
Veient el macabre Guindos, l’esperpèntic Montoro o a l’invisible Rajoy, parlant de llum al final del túnel, brots verds i altres atzagaiades, he pensat que seria adient recordar la cançó que es va fer famosa en els anys previs a la II Guerra Mundial, on els polítics tampoc s’adonaven de l’esllavissada cap al desastre, o ho feien veure. I a més de sentir-la, he trobat una petita perla.
La cançó “Tout va très bien, Madame la Marquise” va ser composada el 1935 amb lletra de Paul Miranski i popularitzada per Ray Ventura et ses Collégines. Us ofereixo, però, la versió francesa de Sacha Distel y J.P. Cassel. Però la versió castellana de Lina Francis del 1941, té una lletra completament diferent. Fins aquí arribava l’obsessió de control del franquisme?, volia evitar parlar de suïcidi, del desastre de la noblesa o de la crema d’un palau i ho substituïa per terratrèmols i huracans? I això malgrat que la lletra original es basava en uns fets reals succeïts a un baró del Madrid de 1920!
Mentre l’escoltem, podem anar pensant com els hi va ser de fàcil al feixisme i al nazisme d’assolir el poder, un cop s’havia establert una crisi endèmica, sense aparent sortida amb els instruments habituals, el que causà un descrèdit absolut de les opcions polítiques democràtiques de l’època. Us sona?
