TROBADA SOBRE CONFLUÈNCIA

RESUM DE LA TROBADA SOBRE “CONFLUÈNCIA”.
Barcelona, Centre Cívic Urgell. 2 d’octubre del 2014.

Amb l’assistència de cinc persones, pertanyents a cinc col•lectius diferents, durà dues hores, durant les quals va regnar la cordialitat i la sinceritat. Seguint els temes, aquestes foren les aportacions que resumeixo aquí , seguint l’Esquema de Treball donat:

QUÈ ENTENEM PER CONFLUÈNCIA.
Arran d’aquesta pregunta, es constata la necessitat de precisar el llenguatge, avui prostituït. Així doncs, una tasca prèvia que caldria fer és precisar els conceptes, no només de confluència, sinó de tots els termes emprats avui en dia en les reivindicacions socials i polítiques. Un dels grups assistents ha organitzat, per exemple, jornades per aclarir conceptes com República, federal i confederal, etc. Malgrat fer més de cinc anys que es parla de confluència, no sempre es té clar el que pot significar.
En general s’entén la confluència com un procés que parteix de la gent, per assolir programes comuns de reivindicació. Un exemple serien les marees o l’activisme de barri. En aquestes lluites es constata que es treballa bé a nivells petits. Després, caldrà proposar el “programa” sorgit de la base, als partits, amb un certs condicionants. Malgrat això, es fa referència als moviments de barri dels anys 70, que un cop assolides algunes de les seves fites, foren “engolides” pel sistema polític.
Dins d’aquesta aproximació popular, el procés de confluència hauria d’implicar suma, pluralitat, respecte i diferenciació, evitant l’existència de “pals de paller” que ho dirigeixin. Han de tenir una base ideològica com a punt de trobada de forces heterogènies.

QUI HA DE PROTAGONITZAR LA CONFLUÈNCIA.
Tanmateix, algun comentari va en la direcció que difícilment s’activarà la gent (en nombre suficient per provocar un canvi), sense una acció “engrescadora, pedagògica” dels col•lectius que ja són a la brega.
Un altre factor hauria de ser obrir el procés confluent al màxim de gent possible, ja que la diversitat pot aportar molta riquesa i creativitat. Un cas clar és el de la Salut (Benestar, més enllà de la Sanitat), on hi ha molta gent que lluita des de perspectives molt diverses. En aquesta concepció popular i oberta, caldria evitar els grans personatges que atrauen l’atenció d’una tasca que és de tots. Només una massa social suficient farà possible un canvi radical.
Com a factor negatiu, existeix una fragmentació brutal de les activitats, en part produïda per la sobre-informació a les xarxes. Això encara fa més difícil una confluència de base ideològica (la més necessària), deixant només alguna opció al pur electoralisme.
En aquest procés de baix a dalt, nombroses iniciatives populars, sorgides de la ciutadania, han arribat als col•lectius socials. Però en intentar assolir el nivell polític, sorgeixen moltes reticències i malfiances tant entre els partits, com fins i tot entre els grups. Alguns d’aquests, fins i tot estan elaborant un “codi ètic” a proposar a les candidatures que volguessin tenir el seu suport. Potser és utòpic, però es fa evident que calen unes regles de joc, en la difícil relació entre la política i la ciutadania. Malgrat tot, es necessiten una a l’altra.

FACTORS QUE PODEN DIFICULTAR/AFAVORIR LA CONFLUÈNCIA
A Catalunya patim una acció del poder (privatitzacions per exemple) més sofisticada que l’habitual a la resta de l’Estat. Hi ha una penetració subtil i tecnificada de l’àmbit públic (com la cogestió a la Salud).
Un factor que és alhora engrescador i pessimista segons l’aproximació que es fa, és la “multi-tasca” que hi ha entre els activistes. Això fa que no hi hagi temps lliure per a gairebé res, i fa difícil una certa profunditat en les anàlisis.
Entrant en el paper de la militància, s’apunta que cal combatre tres patologies: Por, Resignació i “Autoinculpació”. Són factors que paralitzen una acció més decidida. Cal una anàlisi en profunditat i en dos àmbits complementaris: el racional i l’anímic. En aquest sentit, la confluència pot millorar el sentit de pertinença a un projecte comú.
Donat el problema de la saturació de la militància, apareix la necessitat d’eixamplar la nòmina de gent implicada. Es remarca que hi ha actes i convocatòries que animen a gent fins aquell moment deslligada de tot (cas de Germanetes a l’Esquerra de l’Eixample). El nivell barri, torna a ser capital, ja que és on es troben col•lectius del tipus més variat, des de partits, fins a grups tipus 15M.
En aquesta tasca dels col•lectius per obrir-se a la ciutadania, cal ajustar les estructures i les normes de funcionament, per tal d’evitar l’endogàmia. A vegades, el zel unitari és contraproduent i impedeix una major empatia entre els participants.
Cal obrir l’espectre, no només pel que fa a les persones, sinó també en les disciplines. Coneixements diversos, si conflueixen, poden crear sinergia.
Cal un mínim d’humor (agafar perspectiva), i d’amor (a la feina que es fa i per qui es fa).

QUÈ ESPEREM DE LA CONFLUÈNCIA.
Empoderament de la ciutadania. Ruptura amb la realitat actual, plena de situacions viciades al llarg del temps.
Creació de plataformes. Malgrat que en van sortint de noves cada dia, ha d’arribar un dia en què facin un esforç en comú.
Aturar les retallades i aconseguir una Catalunya social.
Augmentar la il•lusió de la ciutadania.

¿SERIA FACTIBLE ALGU GINY QUE APLEGUÉS LA INFORMACIÓ DELS NOMBROSOS COL•LECTIUS QUE LLUITEN PER UNA MATEIXA CAUSA?
D’entrada podria haver-hi alguna malfiança, o malentesos per prioritats i rellevàncies otorgades.
Seria una bona idea que pogués difondre documents (o la seva sinopsi), i també les convocatòries i els actes, per evitar coincidències que resten eficàcia. Però es veu utòpic i molt difícil de portar a terme.

Nota: Més enllà de la possible poca traça en la convocatòria, el fet que de 15 entitats convocades, 7 ni tan sols respongueren, i altres 3, havent anunciat la seva assistència, s’excusaren al darrer moment. No deixa de ser un senyal de saturació, d’excés de convocatòries, actes i trobades que fan anar de bòlit als pluriempleats activistes, sense entrar en el fet que ni tan sols respondre a la invitació denota una poca predisposició a obrir-se a la relació entre col•lectius.