UN REPTE: ANATOMIA D’UNA SEQÜÈNCIA
DECONSTRUINT LA HISTÒRIA
Les recents experiències de presentacions a Salamanca i Toulouse, basades en la meva obra i al voltant de la memòria històrica, em porten a plantejar un repte.
La història és com un cistell de cireres: les ensumes (interès), se’t fa la boca aigua (intriga) i n’agafes una (recerca). Però ja de bon principi és difícil, estan entrelligades unes amb les altres, algunes en pom. Si la primera, ja a la boca, ens satisfà, ens obre més la gana. I agafem una altra, i una altra, seguint un fil subtil de veritat i somni.
Doncs bé, a tots els amics que alguna vegada seguiu aquest bloc, o la seva presència a les xarxes, us convido a seguir aquest fil que avui començo amb un brevíssim vídeo (47”), d’una seqüència de la pel·lícula que està impregnant els últims anys de la meva vida: Espoir-Sierra de Teruel, de la que he reflectit les seves vicissituds de rodatge a la meva novel·la Campo de esperanza, que va per la segona edició en castellà i acaba de sortir en francès.
Us plantejaré una anàlisi, gairebé una autòpsia, una deconstrucció dels fotogrames. Hi ha com a mínim dos o tres fils que sorgeixen d’aquesta primera cirereta d’un minut de durada. I seguiré estirant de les cireretes historico-cinèfiles mentre, en la seva publicació a Facebook, cada etapa rebi com a mínim 10 “m’agrada”. I no només això: tots els que escriguin un comentari (al bloc o a Facebook), al finalitzar la seqüència de recerques sobre aquesta micro-història, participaran en el sorteig d’un lot de tres llibres d’un autor decisiu en el rodatge de la pel·lícula: Max Aub.
Així que, sense més preàmbul, os convido a visionar la Seqüència XXVI, amb una advertència, atès que qui avisa no és traïdor: El camí ens pot portar a la bi o homosexualitat, a la bisexualitat, a Galicia, Madrid, París, Mèxic o Argentina, a la poesia o a l’exèrcit, i fins i tot potser a la pintura. Cireres totes elles sucoses, que recomano menjar a les fosques, perquè alguna pot tenir cucs o fins i tot serps.
M’acompanyeu en aquesta aventura que avui enceto, sense saber fins on ens pot portar?
PRIMERA CIRERETA: Aquesta escena, malgrat ser la 26 de les 39 de que consta el guió, es va rodar al final. I no a Barcelona sinó a París, a la mateixa època en que va acabar la guerra d’Espanya. Detalls a la següent entrada.
Qui s’apunta?
Les diverses etapes s’aniran exposant a la pàgina: https://www.historiaesmemoria.com/anatomia-secuencia/
M’agrada especialment la modèstia que mostren Muñoz i l’últim que parla (el que diu que s’avorria), que no aconsegueix amagar la grandesa d’un sacrifici desinterassat.